Xocolatina avellanes

EL PRODUCTE

Rajoles de xocolata d'arròs, moca, avellanes, llet i negre de 62% y 73% de cacao (100 grams) i xocolatines de moca, avellanes, llet i negre de 62 y 73 % de cacao (25 grams).

Elaborada a partir de panela (sucre sense refinar) biològica de comerç just de l'Equador i de pasta de cacau de l'Equador. La panela procedeix de cooperatives de la zona de Pacto. La pasta de cacau procedeix del cacau de la zona subtropical.

La xocolata digne és l'única xocolata de comerç just que es fa a l'Estat Espanyol (la xocolata s'elabora al país de destí ja que si no es desfà pel camí).

EL GRUP PRODUCTOR

Les persones que processen el cacau treballen en una microempresa comunitària que forma part de la Fundación de Organizaciones Campesinas de Salinas. La FUNORSAL està formada actualment per 27 organitzacions de base (cooperatives, precooperatives i associacions pageses amb aproximadament 3000 famílies associades) les quals s'han format sobretot per a donar una resposta concreta a la necessitat de petits capitals familiars. Actualment, l'estil autogestonari de la FUNORSAL inclou des de la perspectiva econòmica, 30 empreses productives, diferents programes de reforestació i piscicultura, un alberg pagès, un hotel, un centre d'amàs de formatge i diferents comerços comunals. La FUNORSAL es considera com el model alternatiu més madur de la zona.

En la fabricació de aquesta xocolata se inclou també panela biològica de comerç just de les cooperatives Santa Teresita i Vilojubema (Equador).

EL CONTEXT SOCIO-ECONÒMIC

El poble de Salinas està habitat des de fa segles degut a les mines de sal. Aquestes mines de sal són l'origen del nom de la parròquia. Un cop que l'Equador fou incorporat a la Corona Espanyola, les terres es van repartir entre els conqueridors. A principis dels anys 70, la parròquia de Salinas era, segons els estàndards equatorians, molt pobra. La majoria de la població no tenia accés als serveis bàsics i vivien en cabanes. Malgrat que el caràcter de la regió sigui definitivament agrícola, l'extracció de sal segueix sent la principal activitat comercial de la parròquia. Lamentablement les mines es trobaven sobre les terres de la família Cordovez.

Al 1972, s'organitzà la Cooperativa de Ahorro y Crédito per a aconseguir l'accés comunitari a les mines de sal que per decret havien passat al control de l'Estat. Així, els saliners van donar el primer pas que més tard els permetria sortir del feudalisme agrari per a llançar-se sobre nous camins del desenvolupament comunitari. Ràpidament, el reembolsament dels préstecs permet crear una obertura cap a altres activitats econòmiques i realitzar treballs d'infraestructura per a la comunitat a través de la FUNORSAL.