Comerç just: Conquesta de mercats o moviment de consumidors?

 

Xavier Montagut (Sodepau)

En els últims mesos molta gent ha sentit parlar per primera vegada de comerç just . Encara que estem davant d'els inicis del comerç just al nostre país el seu creixement sembla vigorós i amb un fort ritme. Potser es hora de començar a preguntar-nos cap a on hem d'anar?
La resposta per una activitat comercial normal sembla òbvia : incrementar la venda , anar a la conquesta de una, cada vegada més gran , quota de mercat . Tanmateix , les caracterísitiques i objectius del comerç just el fan diferent. Traspassar , sense més , els objectius clàssics de qualsevol activitat comercial no sembla una solució adient.

Anem a veure alguna d'aquestes característiques:

 

  1. - El mercat on vol desenvolupar-se el comerç just afavoreix les grans empreses. No només per raonables economies d'escala .Afavoreix les maniobres especulatives dels que poseixen grans recursos financers ( siguin multinacionals, o Coyotes ) , les evasions fiscals dels que tenen les seves empreses estesas per tot el planeta , la possibilitat de baixar els costos de producció pels que no tenen escrúpuls en aprofitar la misèria per incrementar l'explotació de la gent o de la natura . Són aquestes "avantatges" a les que s'oposa i vol combatir el comerç just. La seva extensió, doncs, no pot basar-se en els mecanismes clàssics del mercat encara que partici en ell. Ans al contrari , el comerç just es basa en factors com l'actitud ètica del consumidor , el coneixement del productor, la planificació i l'estabilitaat en les relacions com a mínim a mig termini, la prefinanciació de les comandes .Té que operar en un terreny on les regles de joc estan fetes en contra del seus principis. Pretendre guanyar en aquest terreny , ser competitiu, és absurd. Tanmateix ha de buscar la seva viabilitat econòmica si vol oferir vies alternatives al consum. Aquesta viabilitat depèn tant d'una gestió economicament eficaç com de l'esforç, la consciència i la responsabilitat del consumidor. Factors que no els crea el mercat sinó que són objectius més propis dels moviments socials . És per aixó que la senda de creixement del comerç jus ha de ser :

    • Un equilibri entre d'una banda un preu just i de l'altra un preu raonable per no convertir el comerç just en quelcom inviable per a butxaques ajustades als plans de convergència de Maastricht.

    • Una combinació entre treball voluntari i renumerat que permeti uns costos viables i un servei suficient per que comprar productes solidaris no sigui una quimera.

    • Un equilibri entre la seva penetració en els canals comecials tradicionals i la creació d'una amplia difusió, informació i sensibilització en torn al seus principis i la necessitat d'un consum responsable.

  2. - Parlant d'aquesta difusió cal tenir en compte que s'ha de fer en un marc de profunda desigualtat de recursos publicitaris i con uns limits a la seva utilització. Les mateixes Ongs han el.laborat un codi ètic per a , més enllà de la seva eficàcia publicitària, evitar aquells missatges que són contradictoris amb els seus objectius. D'igual manera el comerç just no pot acceptar qualsevol missatge per incrementar les seves vendes. Més encara, ha de combatre l'utilització del prestigi de les Ongs per incrementar les vendes de productes que no tenen res a veure amb al comerç just ( llet Kaiku) o directamente per amagar la seva explotació ( la Nike fa un festival benèfic a favor de la infància a California quan es acusada de promoure situacions d'esclavitud infantil a Asia) o amagar la seva irresponsabilitat vers la natura ( Aigua Ribes en l'etiqueta del seu envàs de PVC anuncia que dóna diners a l'UNICEF ). Una altra vegada hem de trobar la capacitat de difondre el missatge del comerç just en els mecanismes típics dels moviments socials més que en els mecanismes de publicitat tradicional. La petitissima part d'aquests que poden ser utilitzats trobaran la seva eficàcia com a part d'un treball més ampli de propaganda típic dels moviments socials, i sense enfrontarse a les característiques d'aquests..

  3. - La millor comercialització d'un producte de comerç just pot transformar-se en inviable per el canvi de la política arancelària dels països del Nord, o per la substitució d'un producte natural per productes el.laborats i patentats per alguna multinacional als seus laboratoris. Aquests fets, per si sols , farien suïcida reduïr el comerç just a la simple comercialització de productes. A més cal afegir que els objectius d'influir i canviar les injustes estructures del mercat mundial , que estan en la base del comerç just , plantejan la importància d'influir en les regulacions ( o desregulacions) dels mercats amb criteris de justícia. L'experiència internacional indica multitud de terrenys on ha d'entrar el comerç just. La lluita contra aranzels injustos, per impedir la substitució d'aliments naturals per productes de laboratori, contra la comercialització de residus tòxics, contra la privatització del gens, contra el treball infantil esclau, per clàusules socials, per códis de conducta ètics, per segells de garantia socials....serien alguns d'ells. Les formes de treball també són múltiples: creació de segells, denúncies, boicots, pressions , negociacions, investigacions, .....En definitiva la diversitat de temes i mitjans propia d'un moviment social. Moviment que ha d' incloure formes de treball empresarial però en cap cas limitar al seus objectius i formes d'organització als típics d'aquell món.

  4. - Sense entrar en totes les discussions en torn a les clàusules socials i els codis ètics, es f'àcil arribar a la conclusió de que qualsevol d'aquestes mides són inútils si no hi ha una capacitat de control i fiscalització per part d' organitzacions del Sud i per part d'un ampli moviment de consumidors al Nord . Millor encara, per l'aliança entre tots dos. Fins i tot aquestes mides si són útils ho seran en la mida que vagin acompanyades i ajudin a enfortir els citats moviments i la seva aliança.

  5. - Treballar els temes de consum des d'uns valors de solidaritat , no es pot limitar a les relacions Nord / Sud. Quan el model de consum està posant en perill el mateniment del planeta, la solidaritat s'ha d'estendre també a les generacions futures. El sectors més desafavorits per la desregularització/globalització econòmica són especialment les dones i els infants.El seu punt de vista ha de tenir-se en compte. Com a treballador@s del Nord, estem afectats/des per aquesta boja carrera a majors quotes d'explotació de les persones i de la natura . La globalització i les estrutures del comerç internacional estan generant a les societats del Nord un sector cada vegada més numerós d'exclossos i marginats .Són molts els afectats i moltes les visions a tenir en compte. De fet el consum responsable fa necessari la creació d'organitzacions especifiques i a l'hora una conjunció de diferents moviments socials ja existents.

  6. - A la gran varietat de sensibilitats que, com hem vist, poden confluir en la actitud crítica davant el consum, cal afegir una gran diversitat de nivels de compromis. El conjunt d'activitats que es realitzan en l'àmbit del Comerç just i el consum responsable només es pot entendre com a producte d'una gran varietat d'entitats amb diferents sensibilitats, motivacions i nivells de compromis. De fet és el conjunt d'activitats i entitats que vehiculitzan aspectes del comerç just i el consum reponsable el que configuren a Europa l'anomenat moviment de Comerç just.
    Es pot confiar que dins d'aquest conjunt divers es dongui una complementeriatitat espontànea, o bé es pot treballar conscientment per reforzar aquesta complementarietat, per reforzar els procéssos sinèrgics buscant enfortir el conjunt del moviment i les seves parts. Malgrat els segurs errors i conflictes que qualsevol postura intervencionista pot generar , aquest segon cami sembla ser molt més fructífer.

  7. - El repte és dotar-se d'unes formes organitzatives que recollin aquesta diversitat de forma que uns i altres nivells i/o sensibilitats es visquin com a complementaris sense contraposicions i jerarquizacions. Això dotarà al moviment d'una gran amplitud i a l'hora que permetrà i facilitarà l'existència de experiències minoritàries , imprescindibles si volem que surgin les innovacions que degudament polides i experimentades poden generar els elements renovadors que qualsevol moviment viu necessita. La forma més adient és la de Xarxa d'entitats. A la xarxa cada entitat manté la seva identitat , la seva total autonomia i alhora s'estableixen connexions que permeten la comunicació, el debat i la informació. De fet l'única obligació de pertanyer a una Xarxa és estar conectat. A partir d'aquesta conexió es genera allò de comú que cadascú desitja. Com estructura és totalment horitzontal. Cada entitat genera aquelles inciativas que desitja utilitzant tots els fils de la Xarxa per a estendre- les . Que determinada iniciativa sigui assumida per altres entitats només depèn del seu atractiu i de la seva capacitat de motivar l'acció dels altres.

  8. - En un moment en que cadascú tendeix a estar absorbit per les necessitats del seu propi movimient o organització , en que les necessitats de consolidar les nostres febles organitzacions dificulten la dedicació d'esforços a allò que ens uneix, teixir una Xarxa de comerç just pot semblar una quimera. Tanmateix un dels atractius del comerç just i el consum responsable és la possibilitat de guanyar coherència entre el que pensem i la nostra actuació més quotidiana començant per coses ben senzilles. Consumir a la Xarxa associativa cafès solidaris era un tema prou senzill i amb prou consens perquè fos un bon lloc per on començar. Alhora, la mateixa distribució del cafè creava uns vincles sobre els que es podia teixir la Xarxa i que podien ser aprofitats per a qualsevol altre objectiu de la Xarxa. Així la distribució de cafè, fins i tot en els casos que nomes fos per l'autoconsum, jugava un paper de retroalimentació de la mateixa Xarxa i donava una justificació i un finançament a las necessaries tasques d'interrelació. Així es volia evitar, que aquestes tasques d'interrelació es transformesin en una feixuda càrrega que ha acabat amb moltes bones inciatives unitàries.

  9. - A aquests mecanismes més pràgmatics que permeten el funcionament de la Xarxa es poden afegir raons més profundes que justifiquen l'esforç unitari . Agafaré prestada una afirmació de la eco-feminista alemanya Maria Mies que feia a l'article "La politización de la vida cotidiana." publicat a la revista Mientras Tanto nš 48 : " de ninguna manera afirmo que un movimiento de liberación del consumo pueda hacer superfluas las demás formas de resistencia política. Pero tengo para mi que todas las demás formas de lucha por una sociedad alternativa - ya sean violentas o no violentas, parlamentarias o extraparlamentarias- no tendrán éxito si no se quebranta la hegemonía sobre la vida cotidiana que ejerce el consumismo. En este sentido, el camino de la liberación del consumo es también la meta."
    I fer-ho intenant interrelacionar els diferents movimients socials ( de solidaritat , feminista, ecologista , sindical, veïnal,...) no és només una necessitat per donar força i eficàcia, sinó que al permetre la interracció entre diferents vivéncias, sensibilitats i experiències alternatives, possibilita l' inici de la creació d'un substrat comú, d'una base cultural alternativa , sense la qual hi ha poca esperança per els i les que no es resignem a viure en un món com aquest. En aquest sentit començar a teixir un Xarxa és també la meta. Per això , i encara que cap camí es recorreix sense esforç , només el començar ja és motiu per al optimisme.