Albert Ferré (Món Verd)
El consum ecològic és alguna cosa més que un canvi de productes
per altres més saludables pel nostre cos i lŽentorn ambiental. En realitat és el resultat dŽuna modificació substancial de valors i actituts envers els éssers vius i el planeta i per tant, permet desenvolupar un nou model de producció i de consum a partir dŽuna concepció integral i holística de la ciència, lŽeconomia, la natura i dŽuna nova filosofia de vida.
LŽaparició dels productes biològics i ecològics es produeix als anys 6O i 7O com a resposta al model dominant de producció i de consum de lŽanomenada societat superindustrial, causant de greus i il.limitats problemes i conflictes de tota classe (pobresa, desequilibris socials, econòmics, de gènere, malversament energètic i de matèries primeres, malalties cróniques i degeneratives, contaminació ambiental, deixalles tòxiques, etc.)
A més a més, aquests tipus de productes sorgeixen en un contexte de gran efervescència social i política, on es qüestiona no solament les formes de producció i de consum desenvolupades després de la II Guerra Mundial, sinó que també es relaciona amb lŽexistència dŽun poder econòmic i polític decidit a sotmetre els éssers humans i la natura a les necessitats i interessos de les grans companyies industrials i financeres. I són també una part essencial del pensament ecològic i dels nous moviments socials (agricultura biològica, noves tecnologies, organitzacions de consumidors, etc.).
Pas a pas, aquest sector ha esdevingut un autèntic i important mercat econòmic. Si als començaments es tractava de produccions petites, amb mitjans reduïts i un limitat nombre dŽarticles, actualment es tracta dŽun sector plenament constituït que abasta la quasi totalitat de les mercaderies dŽús i consum diari, amb mitjans tècnics i financers importants i amb una creixent demanda del mercat.
Però aquesta progressió no sŽha vist acompanyada també per un desenvolupament paral.lel dŽeconomies col.lectives i locals de signe alternatiu, ni tampoc de models de vida i consum autosuficients, autosostenibles, solidaris i cooperatius. Al contrari, amb lŽexcepció de certes iniciatives destacables, la part majoritària del sector de la producció i el consum biològic i ecològic formen part de lŽactivitat general del sistema econòmic de "lliure mercat". El consum verd és i no ens enganyem, generalment un producte més del mercat dŽacord amb els valors habituals del model econòmic i social vigent.
Resulta dons evident, que la simple suma aritmètica del augment de la producció i el consum dels productes biològics i ecològics no porta paral.lelament un altre canvi de valors. Fins i tot, serveix de coartada per a certs grups econòmics convencionals per netejar la mala imatge dŽaltres activitats especulatives i contaminants. Existeixen també altres opcions que utilitzen el producte ecològic com un negoci més, sense altres implicacions, aprofitant-se dŽuna situació favorable per aquest sector.
Podríem dons, definir dos enfocaments diferents:
- Reconeixament del planeta com un ésser viu. Respecte pels seus límits físics i manteniment del seu equilibri biològic. Els éssers humans formem part de la Natura i hem dŽinvestigar les causes dels fenomens naturals per entendre els seus mecanismes amb la finalitat de defensar-los i potenciar-los i no reduir-los a simples propietats de la física mecànica.
- Visió integral i holística de la ciència i la tecnologia, no fragmentada, interelacionada i interdependent. Defensa de la Biodiversitat enfront la manipulació genètica.
- Economia al servei de les necessitats bàsiques humanes (físiques, psíquiques, espirituals i dŽidentificació). Ha dŽintegrar lŽètica, lŽecologia i lŽésser humà. Implica una altra visió del "progrés" i del "desenvolupament".
A nivell empresarial defensa el cooperativisme i lŽautogestió i la rendibilització de lŽactivitat econòmica amb nous valors. Distribució dels beneficis amb criteris ètics i socials, política salarial igualitària i col.laboració amb altres projectes i alternatives socials i econòmiques.
- Reduir el consum per viure millor, la sostenibilitat ens imposa reduir sensiblement el nostre consum a tots els nivells. Hem dŽapendre a viure dŽuna manera més simple i senzilla sense tantes possessions, però amb més satisfacció i qualitat.
- Respecte pels límits físics del planeta i manteniment de lŽequilibri biològic de la Natura. Defensa de lŽautosuficiència i lŽautoregulació. Opció per lŽagricultura biològica enfront lŽagro-química, per una producció i tecnologies netes i per la minimització dels residuos.
- Adaptació a la nova visió del món i de la realitat. Integració dŽallò físic i espiritual. DŽallò personal i col.lectiu.
Substitució del poder i lŽexplotació per la col.laboració, lŽintercanvi i la solidaritat. Vers la societat post-consum i post-consumidors.
La consequència directa que comporta aquesta notable diferència de valors nutritius sobre la salut és molt important. La nostra alimentació habitual provoca dos grans conflictes: una dieta irracional, desequilibrada i artificial i la ingestió de productes de baixa qualitat nutritiva i plens de components tòxics i insans. Això condueix a una pèrdua gradual de salut amb un augment generalitzat de malalties cróniques, agudes i fins i tot degeneratives i de caràcter irreversible.
Per contra, una dieta sana, natural i equilibrada i bàsicament amb productes de conreu biològic i artesanals, fomenta lŽenergia i la salut i per tant significa una millora de la nostra qualitat de vida.
Alguns dels efectes més importants en el medi ambient derivats de lŽagricultura intensiva són:
En canvi, segons un estudi el.laborat pel departament dŽagricultura ecològica de la Universitat de Wageningen (Holanda) lŽany l99l, considerava que una política agrícola basada en sistemes biològics i ecològics, reduiría en més dŽun 8O% els efectes actuals sobre el medi ambient produits directament per lŽagricultura intensiva.
Hi ha dos elements molt importants que incideixen negativament en la diferència de preus entre els productes convencionals i els biològics:
Per dur a terme aquesta política, la C.E.E. destina anualment més de 4O.OOO milions dŽEuros (uns 6 bilions de ptes.) per compensar la baixada sistemàtica de preus (un 2O% en 5 anys), les subvencions a les exportacions, lŽabandonament de terres i reducció de produccions i les jubilacions anticipades. Més dŽun 8O% dels pressupostos agrícoles comunitaris van a parar a les explotacions més intensives, més rendibles i racionalitzades (un 2O% de les explotacions produeixen el 8O% de la producció agrícola i un 4O% dŽaquest pressupost va destinat a compensar lŽestocatge, la transformació, lŽexportació o la destrucció dels excedents !!!)
Mentres que lŽagricultura intensiva gaudeix de tots aquests privilegis, i des de fa anys, a costa dels nostres impostos, lŽagricultura biològica resta marginada i només a partir dŽenguany rebrà part del 2% del pressupost total (9OO milions dŽEuros=135.OOO milions de ptes) per a mesures de medi ambient (no explícitament per a lŽagricultura biològica) entre les quals hi ha la gestió de la natura i mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient (???)
La primera observació que cal fer és que aquests costos medi ambientals no figuren en el preu final dels productes i per tant aquests es venen per sota del seu valor real. Ara bé, quan les administracions reconeixen lŽexistència de desequilibris ecològics i estableixen pressupostos per financiar la reducció dels seus efectes, ho fan a càrrec dels impostos dels ciutadans i no de les empreses responsables.
Aquesta situació és dŽautèntic i abasegador privilegi cap a una agricultura insana, tòxica i contaminant i de clara discriminació per lŽagricultura biològica que, per les seves característiques no genera costos subsidiaris ni càrregues socials.
Cada vegada els serveis són més cars o fraudulents, o bé els productes no tenen la qualitat esperada o bé amb la nostra compra estem col.laborant directament a donar beneficis a empreses i/o multinacionals que tenen vinculacions amb la desfeta ecològica, amb lŽexplotació al tercer món o amb la indústria armamentística, nuclear, biotecnològica, etc.
Partint dŽaquest punt de vista, veiem la necessitat dŽorganitzar- nos com a consumidors responsables i plantejar-nos col.lectivament les activitats i les accions en el sí dŽun marc organitzatiu que parteixi de la globalitat individual i interrelacioni cada una de les pròpies necessitats amb les necessitats i reivindicacions dels altres. Aquest col.lectiu contribuirà necessariament a establir formes tant de gestió i control econòmic i social, com de nous valors de comportament que ens dignifiquin i ens donin sobirania.
En aquest sentit, les asociacions i cooperatives de consum de productes biològics i ecològics constitueixen la forma més desenvolupada dŽorganització de consumidors responsables. Són encara molt incipients al nostre país, però estan constituïdes per grups de persones amb necessitats diverses, que sŽassocien per aconseguir una millors qualitat de vida a través de la compra i venda dels productes eco-biològics i a la vegada entren en contacte amb els altres aspectes de la vida que ens afecten (salut, economia, treball, ecologia, sexisme, etc.) i en consequència participen i donen suport a totes aquelles activitats tant socials com económiques, de solidaritat, en favor de la millora de la salut i el medi ambient o contra els desequilibris entre el nord i el sud.
Entenem aquest tipus dŽorganització com un espai múltiple, obert a tothom, un lloc plural de convivència, de consum, dŽaprenentatge, reivindicatiu, dŽactivitat econòmica i social.
Es dons, una organització per a la transformació personal i col.lectiva, amb objectius clars i definits en lŽàmbit econòmic, ambiental i social, amb activitats específiques de control de qualitat, relacions amb productors, amb altres entitats afins i en la coordinació de totes les organitzacions de consumidors a nivell català i de lŽestat. Y respon a les característiques dels nous moviments de base i el seu funcionament descansa en el cooperativisme, lŽautogestió, lŽassemblea de socis i les comisions de treball.
Fins i tot, constatem la paradoxa que per una part es defensa el comerç just, el consum responsable i ecològic i per altra banda es segueixen compran els productes de consum convencionals, inclús dins lŽampli ventall del món associatiu.
Considero que sŽha de produir un canvi substancial en els nostres criteris de consum i també en el tipus dŽorganització amb la finalitat de desenvolupar experiències pràctiques dŽuna nova forma de viure i consumir. Es possible que ens veiem impotents per frenar o impedir els desastres que ocasiona la megamàquina industrialista, però el que és indudable, és que, pas a pas, podem construir petites o grans esperiències de consum de productes eco-biològics, o de comerç just, consumir menys i deixar de comprar productes convencionals. Això no ens ho impedeix ningú, tan sols depen de la nostra opció i voluntat
Desitjaría que aquest forum, serveixi també perque augmenti el consum dels productes biològics a costa dels convencionals i que sŽamplii lŽorganització dels consumidors responsables.